Facebook és una mina, per a tot, una font d’informació general i personal… els i les tafaners/eres ens podem posar les botes mirant les fotos que els amics pengen i/o etiqueten, de vegades víctimes de la mala passada de ser etiquetats per algú altre. Doncs bé, sí, admeto que em miro les fotos del amics i molt sovint em sorprenc: la majoria d’amics de la meva edat, i d’altres encara més grans, tenen un munt de fotos antigues i recents de marxa, la típica amb el cubata a la mà, sobant a la paia o paio de torn en plena etapa subidón de “te quiero, eres la mejor”. He de reconéixer que alguna vegada he sentit nostàlgia d’aquests moments, no seré hipòcrita, però en general penso “quina mandra!!”. Haver de fer als 30 molts o 40 el mateix que fèiem als 18 (o fins i tot als 15…) i passar-ho bé!! És una responsabilitat, eh! I al dia següent de ressaca, com deus portar la resaca als 40? I si ja no ets a casa els pares i dissimular-la, et passes el dia al llit? Bé, potser tenen tanta pràctica que ho tenen superat…
Jo no recordo la meva última festarra, i sincerament ho dic sense pena. Els embarassos empalmats amb les lactàncies fan que porti gairebé 7 anys sense provar l’alcohol i he descobert que podria haver-ne prescindit sempre, que m’ho passo igual de bé, que ballo, que canto, que ric i que xerro igual d’animadament. Potser he perdut la vergonya, o potser és que l’alcohol ens fa aguantar actius fins més tard la nit, i jo això de no dormir ho tinc més que superat! Penso que no podria estar fent ara per passar-ho bé el mateix que feia fa quinze anys, la meva vida ha canviat molt, i jo ja no sóc la mateixa. És clar que m’agrada sortir amb amics, però m’interessa més tenir converses interessants que parlar per parlar. És clar que m’encanta ballar, però prefereixo una música suau de fons d’una tranquila conversa.
Penso que la maternitat ens canvia, ens fa créixer, i és aquest creixement personal el que ens fa desenvolupar-nos, avançar, evolucionar, i m’atreviré a dir millorar. Ens obre les portes a moltes noves inquietuts, nous interessos, tenim noves necessitats i busquem noves solucions, nous camins. Quan penso en mi mateixa set anys enrere em costa imaginar com era la meva vida, era tan diferent, tan simple, tan buida! Hem canviat, sí, molt, perquè hem après moltes coses, perquè hem conegut molta gent, perquè hem llegit molt, hem escoltat moltes coses de molta gent diferent, hem compartit, hem intercanviat… i tot plegat ens ha fet i ens fa evolucionar cada dia, per ser millors persones i millors pares, sempre en continu canvi, sempre en constant aprenentatge.
